La meva intenció amb aquest escrit és reflexionar sobre el que passa a Mallorca amb la pràctica d’activitats a la muntanya, particularment a l’excursionisme.
Escric des del Pirineu, quan encara no he tornat a Mallorca
i ja havent acabat les rutes que tenia previst fer en aquesta estada per terres
principalment d’Aragó i també alguna incursió a Catalunya.
Han estat en números grossos 14 activitats, 230 quilometres, 13000 metres d’altitud
positiva i 85 hores d’activitat realitzat tot en mitja i alta muntanya.
No m’he trobat en tots aquests dies ni una sola prohibició,
no he hagut de botar cap barrera, no he hagut de botar filferros, no he trobat
cap zona d’exclusió, no he tengut cap problema amb cap propietari, tot,
absolutament tot ho he pogut dur a terme de una forma plàcida i serena, sense
incomplir cap llei, i hem de tenir en
compte, que al Pirineu com no pot ser d’altre manera hi ha propietat privada i
a Aragó més de 360 espècies protegides tant pel que fa a la fauna com a a la
flora.
És evident que la mostra que present és modesta i no pot ser
molt significativa, però és que ja van més de 60 viatges tant a Pirineus coma a
altres zones peninsulars i puc afirmar que pràcticament mai he tengut cap dels
problemes que sovint si tenc a Mallorca i que tenim molts dels que practicam
aquesta activitat.
Per tant i ja per a concloure, no és necessari dir massa
més, faig una crida a les autoritats
pertinents per que es posin les piles de una vegada i comencin a fer
feina per que a Mallorca tot el col·lectiu muntanyenc, tengui com a mínim les
mateixes condicions i drets que es tenen a la immensa majoria dels espais
naturals de la resta d’Espanya.
Peus de Pork.
Comentaris