Pensant
ara ja una mica en fred sobre els esdeveniments que estan succeint les darreres
setmanes, amb l’intent d’enderrocament de tot el col·lectiu muntanyenc, no puc
aturar de pensar, si estam davant d’actuacions puntuals que el temps enterrarà
o al contrari és el començament de una gran guerra oberta que només pot tenir
fatals conseqüències i m’explicaré a continuació.
Sembla palès que estam davant una època de censura i repressió com feia dècades no s’havia vist, es tendeix a criminalitzar, a reprovar, a criticar negativament i a prohibir, possiblement estam davant una part de la societat absolutament intolerant i curta de mires i en el món de l’excursionisme des de les mateixes institucions en tenim un bon exemple.
Si han estat
capaços d’aixecar acta d’infracció contra una empresa que tant bona feina fa, com
és Alpina, si es dediquen a sancionar a
gent que simplement està caminant, que pot passar si també es dediquen a entrar
a Internet i començar a cercar les puces i perseguir i/o amenaçar a tots aquells
que publiquen rutes o que comparteixen Track,s amb les diferents opcions
existents?
Això seria el
final de la gran col·laboració col·lectiva del nostre mon muntanyenc, ja que si
hi ha persecució, el més normal és que la gent no publiqui res, fins i tot que arribi
a retirar tot el que ja ha publicat anteriorment.
Jo, com em supòs
que molts altres ens servim de les experiències de molts caminadors que desinteressadament
han contribuït a publicar rutes, molts en Blogs que són un autèntic patrimoni
cultural, esportiu i referencial.
Clarament estam
davant un atemptat a la cultura i a la nostra història si tot aquest malson no
atura. El pitjor de tot és que aquesta barrabassada vengui de part de
institucions públiques, pagades pels contribuents. Curiosament tot plegat es
complementa amb una incipient campanya per part d’alguns grans propietaris d’espais
naturals de barrar camins, senyalitzar amb prohibicions, contractar serveis
privats de vigilància, i també amenaçar si no
es retirava una publicació de una ruta.
Situats ja en un escenari molt negre, i sabent que no serveix de res lamentar-se, queixar-se i insultar als responsables de tot aquest desgavell, hom vol cercar solucions, en primer lloc, el col·lectiu ha de cercar representats per anar a defensar els nostres drets, per separat estam perduts, no sembla que puguem posar en mans de la Federació aquesta defensa que ha de ser aferrissada i sense fissures ni interessos polítics. Tampoc sembla que cap organització existent o partit polític estiguin mínimament interessats en aquest tema.Només la creació del que podríem denominar un “Sindicat dels Muntanyencs” pot tirar endavant una bona defensa d’aquesta inadmissible i orquestrada ofensiva.
En qualsevol cas
el panorama és absolutament desolador. Ja no només hem de pensar per a nosaltres mateixos, val la pena pensar que deixarem als nostres descendents.
Comentaris