Recent arribat de terres pirenaiques, no puc
deixar d’escriure unes paraules, tot comparant el que em trob cada vegada que
surt de Mallorca.
En primer lloc parlaré de les relacions entre
esportistes de tot tipus, sempre des de la vessant de la muntanya i la natura,
i altres persones que no són esportistes de muntanya, però que hi viuen o hi
fan altres activitats.
Per norma general a tots els llocs que he
visitat a la península i en són molts i variats, pràcticament mai he tengut
problemes, ni de pas, ni amb els propietaris, ni amb els ramaders, ni amb els
caçadors, ni amb els gestors d’estacions de neu, ni amb els gestors
mediambientals.
És molt estrany trobar barreres tancades i
filferros impedint el pas a humans, de fet és rar trobar barreres, molt manco
en camins, el que hi ha solen ésser fils de pastor elèctric que en les camins
solen tenir un passador per llevar i posar.
Els propietaris i ramaders de les grans finques
de muntanya veuen perfectament normal que els muntanyencs passin per les seves
terres i pels camins, ho veuen com una activitat complementaria a la seva, ja
que això dóna vida a molts llocs i molta gent participa dels beneficis que això
comporta, hotels, refugis, restaurants, guies, empreses esportives, etc.
Les poques vegades que he trobat batudes de
caçadors, és senyalitza la zona, per a on hi haurà tirs, evidentment millor no
passar-hi en aquell lloc i dia assenyalats.
Si hom ha de passar per estacions de neu, no hi
ha cap problema, mentre no utilitzi ses pistes i els llocs a on les màquines
han trepitjat pels esquiadors.
I el que si que puc dir que mai he trobat és una
zona d’exclusió pels humans, i molt manco en finques públiques, si que hi sol
haver uns cartells amb normatives i cadascú és responsable dels seus actes. Puc
posar molts exemples de coses que no es prohibeixen, simplement per que hi ha
qui fa mal ús de elles, però no vull caure en ximpleries.
A Aragó, que és la zona d’Espanya que més conec,
hi ha catalogades 360 espècies protegides, tant de fauna com de flora, i no per
això es restringeix el pas a ningú, en cap lloc.
En segon lloc, vull parlar de les marques i
senyalitzacions que trobam per seguir rutes catalogades. A Mallorca, ni tan
sols el GR es pot dir que està ben senyalitzat, de fet hi ha continus problemes
amb propietaris, manques de senyalització, deteriorament, gamberrisme o simplement desídia.
Els senyals dels GR,s, PR,s i SL,s de les rutes
homologades són marques registrades de la FEDME i la
cessió d’aquestes marques estan cedides a les respectives federacions
autonòmiques en l’àmbit del seu territori. O sigui que a les Balears correspon
a la FBME, la implantació i conservació,
de totes elles. Per tant ja tenim un responsable clar, i em deman jo, si la
FBME fa el que li correspon, ja que poques senyalitzacions es veuen i moltes en
estat deplorable o que el temps les ha fet desaparèixer, o aquelles que no tenen continuitat en el recorregut.
Una bona cosa, seria tenir per part de la Federació de les Balears un sistema unificat de marcatge de rutes, tal com existeix a la majoria de comunitats espanyoles, i a la vagada marcar si estam en un GR, un PR o un SL, amb els colors corresponets, vermell, groc i verd. Així és com ho trob sempre a la península.
Finalment, parlaré de les administracions, tant
les locals, com les autonòmiques. No faré cap comentari, ja que tots sabem el que està passant. És del tot necessari que els partits politics
que governen aquestes institucions ens
facin saber abans de les properes eleccions quins plans tenen, crec que som un
col·lectiu molt gran i és del tot necessari saber qui defensarà els interessos
de tots els esportistes vinculats a la muntanya. Hem de mirar cap el futur, el
passat ja el coneixem.
Comentaris